Alta Fidelitat al Serrat dels Monjos

Hem anat a fer l’Alta Fidelitat, un producte Masó d’una certa anyada, que ha esdevingut un clàssic (Min i Cañete, 21.01.2012). A mi no m’ha agradat.

NOTA: un comentari d’en Joan B. m’ha fet adonar-me que la imatge de la ressenya que vaig pujar a vista pública era la de l’esborrany previ. Les ressenyes d’aquest blog son, en general, imatges vectorials, amb centenars d’objectes independents. En el procés de retolació tinc el costum de “fer espai” als diferents elements textuals o “dibuixets alegòrics”, si n’hi ha. Aquest cop se m’ha escapat la “prèvia” en comptes de la “bona”. Demano disculpes si algú a anat a fer la via pensant que era un “cinquillo”: no és el cas. Podeu consultar la ressenya original al lloc d’El Balcó de la Lluna.

Matinem una miqueta, per estalviar-nos uns centims euros i per estalviar-nos cues. Lo de les cues s’asumeix, coneixes gent, és normal…  El que no és normal és que et clavin per un bocata i una birra gairebé el mateix que per un menú de migdia.

Min comença la via (i la farà tota de primer; el pedal no es fa servir, no patiu). La cosa comença amb una petita bavaresa; més amunt uns metres durs em faran pedalar, però és un cinqué negociable.

La segona inclou uns metres bruts i pocs amicals. Després la cosa millora, però m’ha quedat una sensació poc gratificant. L’itinerari és ben trobat, però, tenint en compte que quan es va obrir havien unes quantes línies ja obertes.

La tercera es la més maca de la via: vertical, elegant. Un diedre, ja a prop de la R es fa dur, tècnic, amb més que una mica de pedal, per a mí (un alien groc al diedret de marres fa molt de servei)

La darrera tirada, llarga, una mica sinuosa, interessant a trams … i som a dalt.

Baixadeta pel fil de la cinglera, després per la canal, i ràpel d’uns 45m fins al mateix camí que mena, directament, fins el merendero de sota la Codolosa.

Fins la propera.