Àlex Batllori ens ha deixat.
Desprès de tota una vida fent arribar la seva passió per la muntanya fins als límits (en el seu cas uns límits notablemet per sobre de la mitjana) el cor de l’Àlex deixà de bategar el 13 de juny, al barranc de Literola.
Algunes cultures donen per cert que no has mort del tot mentre fragments del que vas ser són vius a la memòria dels que et van conèixer; és una creença innocua, que potser faria riure a l’Àlex, però el cert es que sí ha quedat alguna cosa d’ell a l’esperit dels que vam compartir alguns instants al llarg dels anys (molts d’ells com a membre de la SIE del C.E. Àliga, etapa on vàrem coincidir per un temps breu, però de bon record).
Hauria volgut pujar una primera entrada més festiva al meu blog nounat, però, com a compensació, m’agrada creure que un petit fragment de l’Àlex perviu en aquestes línies.
La panxa trepadora 