El 16 de setembre vam fer (Min i Cañete) una via interessant a Horta de Sant Joan.
Malgrat el seu nom poc afortunat (“Caspa i Caries”) hem trobat un itinerari atractiu, de tall clàssic, amb un grapadet de tirades i amb equipació (bolts) molt correcta.
Els dos primers llargs remunten un terreny de baixa dificultat, sobreequipat (més aviat a efectes d’orientació que de protecció …), sobre un conglomerat en que cal més aviat adherència que anar cercant ‘canto’.
El tercer llarg inclou el pas més compromès de la línia: un flanqueig cap a l’esquerra, d’uns 3 metres, format per una crosta, una mena de llentilla gegant que em fa tirar avall per manca de tarro. En Min refà la tirada i soluciona el pas, com tantes vegades.
Un cop dalt del sòcol de la part baixa de la cara oest de la Gronsa (R3, al costat d’uns matolls) tenim per endavant 3 tirades no especialment dretes (no es Gorros, però és maco i fer adherència de tant en tant ja va bé), la part central de l’itinerari (és pot fer en 2 tirades, ajuntant la 5a i la 6a, si portes cordes llargues: dues noies ho van fer uns minuts després).
La 6a tirada és mes fina que les dues anteriors, amb una catifa de molsa a la seva esquerra que malbarata els meus intents de fugir de la vertical i de la presa petita.
La setena tirada comença amb una sortida de flanc, cap a la dreta, anant a cercar la canal-diedre que forma la part de dalt del contrafort que tanca per la dreta el sistema de plaques de les tres tirades anteriors.
La tirada es fa per la part esquerra de la canal, superant un parell de punt molt verticals, ben protegits (i pedalables/acerables). Uns metres verticals més i, després d’una tirada més, gairebé caminat, som al cim.
Uns minuts per contemplar Els Estrets i les Roques de Benet. Baixem carenant cap el nord, fins un arbre amb unes bagues: un ràpel d’uns 35 metres es deixa gairebé a la capçalera de la canal 
que mena fins el camí dels Estrets en uns 20 minuts.
La panxa trepadora 