Per tancar la sortida a Horta de Sant Joan hem anat a fer la ‘Tintin a les Moles’ (Min i Cañete, 18-09-09).
La tarda d’ahir van caure 74 llitres a Horta, així que ens trobem els Estrets amb un cabal que ens fa treure el calçat i arromangar-nos els pantalons: ningú ens podrà acusar de grimpar amb els peus pudents (les cabres flipen davant el nostre aspecte de pringats …que passen i es remullen pels matolls del peu de paret)
La via comença per una placa (un parell d’expansions, baixa dificultat) que mena sota una feixa amb un arbre. La R1 la fem aprofitant l’instal·lació de ràpel, i ens queda una mica esbiaixada de la línia.
La segona genera una sensació de dejà vu: sembla un racó indeterminat de Montserrat, però “no es lo mismo”. Vertical, assequible, protegida.
La tercera tirada és menys exigent, la presa més petita; la qualitat de la roca: no hi ha cap altre qualitat disponible, en aquest moment.
La quarta i darrera tirada es veu afectada per la boira: la boira en el record del company, que la recordaba més de tràmit i més curteta. La qualitat de la roca es deploma i treuen el nas unes costretes molestes. Una línia de químics (rodons per a formigó, en realitat) invita a abandonar el traçat original, proper al diedre amb fullaraca i regalims, i sortir a la dreta per la placa.
Estada breu a dalt i baixada ràpida (3 ràpels abans no ens mullem el cap a més dels peus: el cel s’enfosqueix per moments, i acabarà caient “la del pulpo” unes hores més tard).
La panxa trepadora 