El Xumet dels Agullòlegs

Hem anat a tastar (Jesús, Ramon i Cañete, 06.02.2010) un nou producte de la factoria Masó Brothers: la via Agullòlegs al Xumet (cota 339 de la carena del Puntal de l’Albarda).

Pugem, d’hora, pel camí del Monestir a Sant Jeroni pel Pla dels Ocells i el torrent de Santa Maria. Uns metres més enllà del Cap de Mort agafem un trencall (SE) i esmorzem a pocs metres sobre el camí. Després, 3 minutets i arribem al costat del Cigronet (nom assignat erròniament al grup del Puntal de l’Albarda als mapes de l’ICC), bony simpàtic al costat del camí de Sant Joan a Sant Jeroni. Des de dalt del bony del costat (La Miranda del Cigronet?) fem un cop d’ull a l’itinerari. Sembla una rampa que acaba sota uns metres d’artifo ‘peleón’. Aquesta primera impressió serà, afortunadament, errònia.

Baixem pel corriol que surt sota la paret mateixa del Cigronet i, en uns minutets, ens arribem al peu de la rampa: ni rastre de peu de via ni de cinquè ni d’espits …Tornem a mirar la foto: ens havíem despistat uns metres a l’esquerra i avall.

Trobem el peu de via (una fletxeta del tamany d’una peça de 2 euros) gràcies al dos espits que protegeixen el cinquè de la primera tirada.

Comença Jesús, renegant de l’aparent artificialitat d’aquest punt d’inici i renegant de l’estatura dels aperturistes. La tirada resulta prou dreta, prou maca i prou allunyada de la rampa com per resultar interessant.

La segona tirada comença tombadeta i ja es veu que la dificultat es concentra en el pas d’un llavi d’un dos metres, a la dreta d’un petit baumat. Jesús s’ho monta per la dreta de la primera de dues expansions abans de tirar recte amunt. Els que arribarem després tastem una mica d’acer: és un passet curiós, amb presa no tant amical com ens demana el cos. La tirada es difumina cap la feixa boscosa on hi ha (més o menys) alguna via esportiva (hem vist un espit aïllat al mig d’un pany de paret desplomat: sembla un projecte abandonat …); una escarpia ronyosa, al terra, i arribem al peu de l’alzina que és el primer pas de la tercera tirada.

Ramon fa estona que està donant la barrila perquè vol fer la tirada, i un cop canviades les cordes s’enfila a l’arbre (pel que sembla l’arbre a rebut un tractament d’ebenisteria, per tal d’adaptar-lo al servei de la via …). L’espectacle és curiós i, potser, com passa en un altre producte Masó (la Terry de L’Escorpí), innecessàriament artificiós. És el pas TLC d’aquesta via (moltes vies de la factoria Masó semblen incorporar passos TLC, com si volguessin assemblar-se als passos-clau de algunes vies classiques …), malgrat que es disputa el títol amb un pas allargassat que hi ha uns metres amunt. Al meu entendre segur que els aperturistes, que son qui decideixen (faltaria més!) s’ho pasen d’alló més bé deixant aquests detallets, però la via és prou interessant sense l’extra.

Ramon te l’oportunitat de comprovar per ell mateix que els aperturistes son gent d’alçada. Molt convenientment una baga taronja surt uns centímetres avall del primer dels dos claus de la tirada (una escàrpia comercial?) i permet fer el pas (una mica surplombant) sense desencaixar massa les vèrtebres. Es pot anar combinant alguna presa, i l’A0 de la ressenya original el canviem per un A1 molt senzillet, d’on es surt flanquejant a la dreta.

Fins el cim la via és una bonica troballa d’un seguit de bolos que fan pràcticament una escala (per uns metres sembla un racó privilegiat de Gorros): en el seu conjunt una tirada molt interessant.

Un cop dalt el vent fort que hem evitat al llarg del matí sembla haver minvat una mica. Una encaixada de mans i s’acabat.

Carenant uns metres ens allarguem fins la cota 338 i baixem cap a la torrentera que mena al camí de la Serra de les Lluernes. Malgrat la meva amable petició Jesús no cau a la bassa i es perd una foto divertida.

Remuntem uns 30 metres i iniciem una llarga baixada fins L’Anna d’El Bruc, on trobarem un munt de gent interessant i retrobarem els nostres companys del CE Àliga que arriben per fer un cafetó.

Otrosí: he trobat una foto (crec que la vaig fer des de l’última tirada de l’Aresta Samprieto de la Cara de Mico) on es veu el traçat de la via. Pots trobar la ressenya original a ressenya.net.