Hem anat a fer la via Sargantanes de la Gorra Marinera (Pep, Pep i Cañete, 03.04.2010).
El dia s’aixecat una mica grisot, i uns dits de boira esgarrapen el cim de la Gorra. En Pep, que torna a escalar després d’una recent artroscòpia de genoll, tirarà de primer tota la via. Ataquem des del camí de Sant Jeroni mateix, probant d’endevinar per on va la nostra via entre la teranyina d’itineraris esportius i escolars.
La segona tirada inclou el pas potser més complicat de la via, que se suposa és un quart, però que no sabem si ell s’ha mogut cap amunt o nosaltres cap avall. Potser té “truqui”, però no hem trobat el truqui.
La tercera tirada es deixa fer, sense massa exigències. De fet, un cop passat el pressumpte quart de l’anterior tirada, en Pep es sent relaxat i feliç amb la cosa de grimpar.
La quarta flanqueja per sota del mur de pedra seca de l’antiga ermita de Sant Jaume. Cal anar una mica lluny, en horitzontal, per estalviarse sorra i escurrialles diverses.
La cinquena, de tràmit, mena a la feixeta que solca la part de dalt del vessant de l’agulla que mira cap el nord, on es poden trobar olives de cabra a bastament. Unes restes d’equipació pintoresca, de collita antiga, i la línia d’expansions de la clàssica per Davant deixen clar on serà la reunió de la sisena.
La tirada és la que dona el seu perfil específic a la via: una progressió en diagonal ascendent, amb bolos grossos, que segueix fins una secció vertical, ben protegida, on caldrà una mica de navegació i de força: una tirada interessant, que recordes com a ‘disfrutona’.
El darrer llarg, malgrat el seu aspecte una mica ruinòs, arriba a dalt amb bones preses i fruïnt del llorenç, que s’ha estirat i ha fet fora les boires del matí.
Cim. Un cop més amb amics d’alt d’una agulla a Montserrat. Una via maca, per repetir-la.
La panxa trepadora 
Y que tal esta de seguros? porque de grado parece ser de los mios
Agus
La via està ben equipada, a assegurances suficients i als punts necessaris. La exposició és mínima, però no és una ferrata: 6/7 peces la tirada més equipada: al teu abast, sens dubte.
una pregunta… al penúltim llarg, desprès del segon seguro, ¿no hi havia un flanqueig “expo”, on les assegurances allunyen ja un pel “yuyu”? crec que és el que esmentes com “progressió en diagonal ascendent”… tret que ara algú li hagi posat algun parabolt…
Bé, si que allarga una mica, pero nosaltres no vàrem fer exactament un flanqueig: si no recordo malament veus la peça una mica amunt, recte, (un 3 metres, aprox …), però anant una mica a la dreta puges recte amunt i tornes fins la 3a peça; fi, de flanc, però amb una sèrie de moviments que es veuen molt clars. Resposta curta: sí que ayunya, pero no fa yuyu.