Hem anat (Jesús i Cañete, 12.12.2011) a fer un tomb al voltant de Vallcebre (Berguedà), pel fil de les cingleres.
Podeu accedir a l’original d’aquest mapa al lloc d’internet de l’ICC. També trobareu l’ortofoto (que és la que xucla el Google Maps).
Arribats a Vallcebre deixem el cotxe davant una torre d’església (sense església; un poble poc clerical, pel que sembla …). L’itinerari agafa una pista que surt a ma esquerra, sortint del poble per l’altre extrem (si hem arribat per la ‘via normal’, que és, més o menys, com anar a Saldes i agafar el trencall que toca; no com nosaltres, que ens ensigalem dues vegades). Per començar, va un ventet suau i força fresca: la gebrada omple els racons ombrívols.
El tema gebre queda enrere, i aviat passem pel davant de Can Vila. Fa sol, però no calor.
Uns minutets i arribem a un encreuament de camins (literalment: hi ha, efectivament, una creu…), senyalitzat amb un dels molts cartells que sovintejaran per tot l’itinerari. Com sol passar, els cartells indiquen distàncies (no temps) i, sovint, es contradiuen, o inviten a la confusió (gairebé tots indiquen direcció Vallcebre … amb distàncies i per itineraris diferents).
Una miqueta més enllà arribem a l’ermita de Santa Magdalena. Potser el més interessant d’aquest racó no sia l’edifici mateix, sinó l’abeurador i el seu rec excavats a la pedra.
Al costat mateix d’una línia d’alta tensió arribem a la bretxa entre el Grau de la Mola i el Grau del Llop. En aquest punt arriba dalt de la cinglera un sender que puja de la carretera de Sant Corneli (BV-4025), prop del p.k.7 (un possible punt alternatiu per començar aquest itinerari).
Esmorzem, sota un Sol lleganyós i tebi, i continuem gairebé pel fil de la cinglera.
Malgrat el sender fa tot el possible per allunyar-se del fil de la cinglera (Grau del Sastre, Grau de Cal Gat) paga la pena anar-se apropant, de tant en tant, per fruir de les vistes (cap a Malanyeu, cap el Bages, …)
Passem pel mig dels edificis de Cal Menut. Fa uns minuts que marxem per una pista en bon estat, ensopegant indicadors diversos (tots indiquen distàncies assortides a Vallcebre, en direccions diferents …)
Una vista sobre Sant Climent de la Torre de Foix (bé, suposo), presa des de algun punt de les Rues de Soldevila.
Jesús s’ho mira tot, dalt del Grau del Poeta. Mentrestant, el Pedraforca, que treu el nas allà dalt a ma esquerra, se’l mira a ell.
Resseguim el Grau del Moro fins el pont antic que creua el Torrent del Jou, uns metres per sobre del lloc de La Foradada. Per cert: per fer l’itinerari, i si pots solucionar el tema pàrquing (potser hauràs de deixar el vehicle uns centenar de metres enllà, cap el càmping), aquest és, sens dubte, el millor punt d’inici.
Dinem a la vora del pont i tirem amunt, pel fil de la cinglera que mena al lloc de la Batalla. Bones vistes sobre el tram d’itinerari que mena del Grau dels Poetes fins el Grau del Moro.
Un cop dalt (a l’encreuament amb la carretera per on hem arribat a Vallcebre, la B-401) trobem un mirador i un cartell comentant la jugada de la Foradada. Uns metres més enllà agafarem el trencall de la pista que mena a La Barceloneta. Si ens haguéssim documentat millor hauríem vingut en metro i hauríem estalviat una pasta.
Al costat de la carretera Jesús creu haver trobat una explicació a la crisi del deute sobirà, en forma de símbols gravats en una mena de monòlit abandonat pels extraterrestres (com a la peli 2001). S’agenolla, acollonit… i descobreix que no, que és un d’aquest monuments que sovintegen arreu, suposo que finançats a crèdit.
A partir d’aquest punt no hi ha fotos, però tampoc es perd res (m’he deixat la tarja SD de la càmera i només tinc la memòria interna, esgotada). Caminem per pista: passarem Cal Galceran i els fons de coma que és La Barceloneta i arribarem, per sobre i a la dreta del camp de futbol, de nou a Vallcebre.
Un itinerari amable i bonic, per fer a la tardor o a la primavera, poc exigent físicament i a l’abast de tothom.
Fins la propera.
La panxa trepadora 