Un cop més amb la mateixa companyia que en Biscarat, un cop més a Port del Compte. El dia promet bronze i bones vistes (22.02.2014).
Sortida del pàrquing d’Estivella (1.940 m / 08:45) i remuntada de la Rasa de Prat Piquer fins poc abans del coll de Tancalaporta (2.100m /09:30): una pujada suau, tranquil·la i solitària. La marabunta dels tennistes (afavorida per un abalisat que ha instal·lat l’estació d’esquí, per tal de promoure, encara més, la massificació) encara ha d’esmorzar i anar a llogar les seves raquetes. Alaska de fireta i quechua.
Remuntada suau, primer per bosquet i clarianes, i més amunt un altre cop per la ‘senda dels elefants-tennistes’. Uns darrers minuts fora de la rasa de petjades i soc al Vulturó, un cim amable, discret i amb unes vistes que cims més altívols no ofereixen (2.349 m / 10:15 ).
Avui toca anar directament cap al Guespeguera, discret i suau allà baix, cap al sud. Davant mateix del Vulturó el ‘cim’ del Pedró dels Quatre Batlles mostra les restes d’una allau i una cornisa ‘de foto’
A dalt, panoràmica de la Serra d’Ensija al Pedró ( a l’últim treu lo nas el Pirineu central…). A baix, de la Guespeguera al Pedró, més o menys l’itinerari d’avui.
Sifonada suau i ja hem arribat al darrer coll abans del llom allargassat que fa de cim de la Guespeguera ( 2.319 m/ 10:45). Una vista meravellosa, del Turbó i del Pirineu central, del Boumort, de la Cerdanya, del Pedraforca, del Puigmal, i de tot el llevant fins a Montserrat.
Pràcticament un 360º… tret d’uns 15º del Pedró; la rebaixa paga la pena si es té en compte que al cim del Pedró hi ha un futimé de gent a totes hores, deu o dotze panells amb fotografies retolades del panorama, un betlem, un cairn fet de ciment, amb bancada i tot, i una proximitat incòmoda amb les pistes de l’Estivella. Per la meva banda, avui no he vist ningú fent el recorregut (que és bonic i particularment poc feixuc), ni el veig ara, a dalt estant; pujar per les pistes és una opció, però no una excursió.
Foto i a desfer carena. El cos demana baixar cap a la vall que hi ha a ponent del cim, remuntar fins la Serreta i anar fent via cap a la Tossa Pelada, però estic massa panxut, em fa mandra treure les pells i avui toca matinal rigorosa.
Tiro cap el costat de ponent de la cota innominada que hi ha entre la Guespeguera i el Pedró, perdent només una trentena de metres. Semblava que caldrien ganivetes, però el meu excés de pés, combinat amb uns centímetres de neu ventada però no compactada fan fàcil el flanqueig. Aviat sobra l’anorac que m’he posat al vent de la carena, una carena amb vistes cap a un Pirineu que avuí em sembla gairebé canadenc, i igualment fora del meu abast.
Uns minutets, uns centenars de metres gairebé planers, i soc al cim ( 2.387 m / 11:40 ). No és un horari per tirar coets, però ni he suat ni me he despentinat. A més, he fet moltes fotos… amb una càmera fotogràfica(!); digital, aixó sí (aquí dalt tothom fa fotos amb l’smartphone… i surt a les fotos amb casc i malles, obviously).
Foto finish, botes tancades, pells fora… i cap avall. Es pot sortir recte carena enllà i perdre alçaria pel seu cantó de llevant, però vull fruir de la solitud uns minuts més i baixo cap el coll amb la Tossa Pelada abans d’enfilar fins la caseta del telecadira de l’Estivella. Pensava allargar fins el Tossal d’Estivella i baixar per la coma de sota la Costa Dreta, però m’ha sortit bé l’esquiadeta i si marxo ara podré dinar amb la parella. Pistes avall fins el Prat de Botons.
Arribo al cotxe a les 12:15, i s’acaba el bròquil. Encara trauré una foto maca de la Serra d’Ensija, uns quilòmetres avall per la carretera de Solsona.
Fins la propera.
La panxa trepadora 