Ascensió a aquest cim menor, aïllat al vessant sud del Cadí i que és una mena de versió en miniatura de la Serra propera; una matinal-circular a Josa de Cadí que permet esmorzar ben tranquil (17.05.2014).
Des de la zona d’aparcament i pícnic de Josa es puja cap a la petita església romànica (pista, òbvia). El camí, marcat com a vermell-i-blanc i com a vermell-i-groc, passa per sota i s’apropa al fons de la vall del Torrent de Jovell. Un seguit de corriols encreuats, restes de pistes, badlands en miniatura i trams de bosc alternats amb matollar arriben a la pista Josa-Coll de Jovell (la mateixa per on hem començat i per on acabarem).
Es creua i es continua (retallada d’unes giragonses de la pista; també es veu l’inici d’una antiga pista, molt dreta, d’explotació forestal; probablement la mateixa que trobarem d’aquí a una estona), fins arribar al coll (indicador). Un cop aquí, s’enfila directament cap el cim, pel prat i el bosc (S).
En pocs minuts es talla un camí, restes d’una pista d’explotació forestal. Es ressegueix fins un evident canvi de direcció a la dreta (fites). El senderó porta a una petita esplanada de gespa, al mig del bosc. Unes fites indiquen, clarament, que cal sortir del prat a l’esquerra i amunt (S). La sèrie de fites i corriols entrecreuats condueix a una tartera ben pendent, allargassada a dreta i esquerra. Parant atenció s’aniran trobant fites, sempre amunt i a la dreta (ponent), que condueixen a una canal oberta entre els ressalts; ja s’albira el canvi de llum i de pendent, som a tocar de la carena cimera.
Remuntada final fins el llom nord de la carena, i sortida a la llum i al vessant de la solana; a un centenar de passes a l’esquerra es veu un pal amb una senyera esfilagarsada: el cim (2h clavades, a ritme caribeny i fent fotos)
Fa més aviat fresqueta. Allargar per la carena cap a llevant no fa trobar protecció del ventet, ni dóna bona impressió per a la baixada directa que vull fer. Retrocedint fins el cim hi ha algun racó arrecerat i millors indicis d’una línia de baixada raonable.
Esmorzar amb vistes: el Cadí, el Pedraforca, el Boumort, Port del Compte, la serra d’Ensija…Un mirador secundari, on no es veu res que no es vegi des del Cadí… però on no hi ha ningú, ni cap clínex, ni cap resta de brutícia.
S’inicia la baixada directament pel vessant sud (al principi en diagonal a la dreta, més o menys en línia amb Tuixent, que es veu allà baix), sense camí ni senyals ni fites (és a dir, una ex-cursió veritable). Malgrat el matollar és de aquells que punxen, es baixa amb relativa comoditat: petites línies de tartera, rasclers de calcària, graonets, corriols dels isards (hi havia, a dalt, en el moment d’arribar). S’arriba a tocar del bosc, després d’una certa deriva cap a l’esquerra (E). Una desgrimpada mínima, per tal d’estalviar-se bardisses on no cal desgrimpar, i som al bosc. Es baixa bé, combinant corriols dels animals, alguna línia de tartera i una mica de navegació (cap el coll de Planes, la pista i una bassa d’aigua; cal parar atenció i fixar referències quan som a mig pendent). En algun moment comencem a trobar el que semblen restes de terrasses de cultiu, i un matollar molt dens.
Trobarem pas derivant a la dreta (S), per la carena més aviat que directament avall. Uns minuts més i se surt als prats on acaben les restes d’una pista i un corriol molt marcat; buscant-se la vida, en una estoneta s’arriba al talús d’una forta corba de la pista Josa-coll Jovell (1h des del cim). Només queda caminar pista avall (retallar corbes queda condicionat a la resistència personal a les punxes de cadascú; 10 minuts de la bassa al cotxe).
Uns 700m de desnivell i 3h30m per assolir un cim secundari, solitari i tranquil, amb bones vistes, i que té el seu encant.
Fins la propera!
La panxa trepadora 