Fa uns dies hem anat a passar el matí a Agulles (Jesús, Min i Cañete; 26.01.2012). Després d’esmozar al replà de la Portella Superior enfilem amunt, per la canal de l’Ou, fins a l’agulla de la Reina, per fer l’aresta Brucs (més o menys …)
Tinc la impressió que no ens enfilem ben bé per l’aresta Brucs “original”, però sortim directes del coll amb la Bola de la Partió (la pedra per sota i a ponent del coll no sembla exactament paper de vidre…). Uns metres a l’esquerra Jesús troba una línia de bolts, i cap amunt. Una tiradeta senzilla, amb certa verticalitat (i bones vistes).
Arribats a una reunió (quina?), una tirada curta ens porta al cim. Bona pedra i bones vistes (i bones fotos del ràpel…un dia d’aquests he d’enganyar algú per anar a la Baby, però de moment no toca…)
Baixem una miqueta per la canal, per anar a fer la Vuitantasis, per la via de la seva aresta Brucs (és la via “de l’11 de setembre”, segons la guia d’Agulles d’en Vicenç Roig).
Tiro amunt (caminant encordat, no t’ho perdis), cinquanta metres, per fer reunió sota un llavi que inclou l’únic pas de tercer de les dues tirades. Faig la tirada i monto paradeta al peu del cap de l’agulla, que ja es veu que com no la faci Spiderman caldrà reequiparla abans; és el que els gavatxos etiqueten com a ‘equipement en place a reconsiderer’.
[adaptat de “Montserrat. Regió d’Agulles. GUIA D’ESCALADES”, d’en Vicenç Roig]
Després d’un petit ensurt amb el material mentre recupero, Jesús (l’instigador de la pujada a aquesta agulla) fa la seva valoració sobre la tirada … i muntem discretament un ràpel d’un matoll. Retornats a la canal tirem amunt fins el collet entre la Vuitantasis i les Dues Puntes, on hi ha un seguit d’itineraris assequibles i ben equipats.
Escollim la Tantra, una via senzilla i evident com el mecanisme d’un càntir, ben clavada i amb bona roca. Un cop dalt de la Punta sud , Jesús i Min s’allarguen a fer la Punta nord, que no la tenen al carnet de ball, encara. Una desgrimpada fina fins el coll entre les Puntes, uns 12 metres fins el cim … i son dalt de la timba de la Nord d’Agulles.
Per arrodonir el matí anem a fer la Lofoten, a la Corona de la Reina. Una primera tirada, potser IV+/V-, arriba fins un forat i surt, de flanc cap a l’esquerra, per trobar la reunió a la vertical del forat. La segona tirada és la que fa interessant la via: un parell de passos de V+, presa fina, uns quants metres verticals. El pas just abans de perdre la verticalitat és, potser, el més fi: presa minúscula, una mica d’adherència si vas per l’esquerra de la línia… Avui estic inspirat i passo net.
Cim. Baixem a corre-cuita per aprofitar el Sol: s’ha anat tapant, però portem bocates i farem el nostre dinar kumbayà al coll entre la Reina i la seva Corona.
Final de jornada: acabo a urgències de Sant Pau, amb un cop a l’ull que m’he donat amb un ‘alien’ mentre manipulava el material. Una setmana de baixa i uns dies sense anar a grimpar.
Fins la propera!
La panxa trepadora 
