Hem anat a pujar l’agulla de la Paparra (Pep, Antonio i Cañete; 15.10.2011). Fa unes quantes setmanes havia anat a fer la via ‘Oblanca’ amb en Ramon, però la cosa no va sortir bé, així que he tornat per tastar un nou ‘producte Arias’: la Balbino López Méndez. Un itinerari en la línia d’altres d’en Guillem, a l’abast de gairebé tothom i un xic sobreequipat.
Arribats al peu de via m’adono que una vintena de metres que vàrem fer grimpant amb bambes (una mica expo, però facilet; de fet jo pujo sense cordes, per fer fotos als companys) per anar a l’Oblanca han quedat sembrats d’expansions. S’arriba a l’R1 sense més interés que la vista sobre el vessant nord del Sentinella (que fa maco, malgrat la llum poc afavoridora que tindrem tot el matí) i amb una feixa de terra i vegetació.
Per fer la segona en Pep s’enfila per terreny poc vertical i una mica trencat; després flanqueja cap a la dreta, per estalviarse una zona lletja i descomposta. El flanqueig concentra la dificultat de la tirada; no és difícil, però tampoc regalen res; Pep ha trobat maca la tirada, però jo discrepo.
La tercera tirada és molt senzilla, gairebé una grimpadeta, sembrada d’expansions (no faig servir totes, per estalviarme fregaments, i perqué no cal); encadeno la 3a i la 4a de la ressenya original (o, millor dit, de la del company Joan Prunera al seu blog El col·leccionista de vies , que és bonica i ben dibuixada), i surt una tirada d’uns 45m.
Un cop sota el barret del cim surto cap a l’esquerra i passo d’intentar el cinqué: directament A0 i en un moment a dalt.
Cim. Com altres matins, és massa d’hora per marxar i massa tard per fer una altra via (hem de tornar a casa al migdia); decidim tirar cap El Bruc, a ca l’Anna (he descobert el terme ‘baring’ fa poc, i el faré servir com a tag sovint, sinó hem canvia molt la vida). Unes birres tancan, per a nosaltres, la història d’aquest itinerari. Suposo que s’anirá fent, però sospito que jo no hi tornaré. Si tu vols anar et caldran set o vuit exprés, però si portes una dotzena també les pots posar …
Fins la propera!
La panxa trepadora 