Hem anat a fer el matí gimpant (Min i Cañete, 11.02.2012) a la Codolosa, per allò del fred i el vent. Malgrat el termòmetre marcaba -5º a l’alçada de Sta. Perpètua, arribats al bar Muntanya de Collbatò la cosa està cap allà els -2º, a les 08.30.
Esmorzem, tot esperant que connectin la calefacció, i mentre ho fem apareixen en Manel i en Joan. Ja teníem intenció d’anar a provar la ‘Indignats‘, però una breu conversa amb l’aperturista ens reafirma l’opció.
Tirem amunt, per l’inici de la drecera de Fra Garí, que, em sembla, és millor opció que pujar des del xiringuito de la carretera de les Coves. Un breu flanqueig, i som a peu de via de la Indignats.
En Min, que avui no porta càmera, s’enfila per la tàpia: bona roca, assegurances en nombre i posició adients i, en un pis pas, som a l’R1.
Pocs metres amunt de la reunió trobem el tram de més grau de la via: 6a. Min opta per fer A0 i, de pas, per deixar-me un pedal (pedal que esvairà qualsevol dubte metafísic sobre si puc passar el 6a o no…). Després, un xic a la dreta i amunt per una placa disfrutona. Uns metres enllà, passada una petita repisa matollera, un nou mur (V+), redreçat, i jo ens trobem, però en un moment d’inspiració passo net. No se si estic millorant o he trobat una alternativa al V+ .
Aprofito l’impuls i pujo jo mateix la tercera tirada: quinze metres assequibles, bona roca.
Un cop rapelats tirem a mà esquerra: farem la via de les Cabres, que surt d’entre l’Alimara i l’Esperó Blocaires.
Començo jo la primera tirada: senzillet, amb algun pas fi, però al meu abast. S’arriba a una feixa ampla, una mica sorrença, amb l’R1 al peu d’una placa redreçada.
La segona tirada se la farà en Min: no vull sortir d’aquí amb mal sabor de boca, i el grau teòric de la tirada està més enllà del meu llindar de comoditat actual. A part d’això, bona roca, en general.
Arribem a una R2 que no és l’original: pel que es veu, els aperturistes van afegir una segona peça en un replà terròs, a petició popular, per raons de comoditat i cordes. Aprofito per tornar a passar de primer i fer els darrers 25m de la via.
Després d’uns metres per una placa normaleta arribo al darrer bolt … i comença el territori comanxe: trencadís, com les decoracions d’en Gaudí, però amb un adhesiu que no funciona. S’hem trenca una presa a la mà, poso una baga en un matoll … i reunió.
En Min passa de pujar-hi: els meus renecs, combinats amb un vent fred que va guanyant força l’han convençut de que ja te massa mili per escalfar-se el cap amb tirades lletges. Munto un ràpel amb una de les cordes, per fer servir l’altra de guia per a recuperar les tres exprés que he posat, i cap avall.
Una tirada perfectament prescindible, la tercera.
Deixem un maillon i un mosquetó, que hem recuperat de la reunió anterior, fruit d’alguna aventura ignota; la R2 no estava prevista per muntar ràpel, però, pel temps que duri el maillon rapide (poc, per això els hi diuen rapide), es podrà fer.
Avui s’ha fet tard i no faré la birra amb els amics, però hem aprofitat bé el matí. En particular, la Indignats val la pena tenir-la en agenda per als dies freds o les tardes ràpides: un recorregut bonic i rodó.
Fins la propera!
La panxa trepadora 