He anat a passar mig matí pujant i baixant dues canals equipades just al davant del monestir de Montserrat, al Serrat del Abat, una miqueta a llevant del Serrat de la Portadora (21.07.2012). Els itineraris solucionen un matí (o una tarda), i tenen l’avantatge de quedar fora de l’abast de les urpes limitadores del Patronat i els ecotalibans (de moment…).
M’he assabentat de l’existència d’aquests dos itineraris a través d’esgarrapacrestes, on podreu trobar una valoració alternativa i una sèrie més llarga d’imatges.
L’activitat comença a l’aparcament de l’Aeri de Montserrat, des d’on s’enfila per la pista que segueix el marge esquerre del Llobregat.
En 20 minuts arribo al punt on el primer dels torrents/canal equipats arriba al traçat ferroviari Barcelona-Manresa dels FGC (UMT 31T 404809/4604260).
Els companys d’esgarrapacrestes indiquen un túnel de drenatge com a punt d’inici, però jo he passat per sobre i, desprès de creuar la via, he baixat (netejant una miqueta un petit corriol) fins la llera del torrent, cinc metres enllà de la boca nord del petit túnel.
El dia s’aixeca ben ennuvolat, raó per la qual les fotos que faré sortiran més aviat poc lluminoses. Malgrat tot, per uns minuts, la llum del Sol ixent passa per sota del barret de núvols i il·lumina, rogenca, la part de baix del massís, fins a l’alçada de la Santa Cova i el Monestir. Avantatges d’una bona relació amb les alçaries, suposo (m’ha fet gràcia reprocessar la foto -mediocre de llum- per tal que sembli una aquarel·la).
Atès que vaig sol només us poso un grapadet d’imatges. Totes han estat, en major o menor mesura, modificades, per tal de ressaltar detalls que m’han cridat l’atenció o que, potser, puguin ser d’utilitat per als hipotètics lectors. Entre els destacats, aquí sota un ancoratge correcte que suporta una corda rampoinera, d’origen nàutic o ornamental. Com diuen els cosins del nord, équipement en place a reconsiderer.
Aquí sota, el primer ressalt amb ferros clavats (amb el color modificat per ressaltar-los). Son segment de rodons de formigonar, complementats amb cordes fixes amb nusos, en un estat de conservació mig/baix. No s’ha previst cap element (com ara mànegues de rec velles) per protegir les cordes dels fregaments més agressius.
Aquí sota els metres més exposats: la corda es fa passar per una línia que ajuda a remuntar, però en cap cas és una línia de vida (un mix factor 2 / corda vella). Fins ací he arribat sense posar-me talabart ni guants, però quan m’he pujat de peus al primer ferro s’ha doblegat. Una cosa es fer broma amb allò de la Panxa Trepadora, i una altra prendre mal fent chichirriades: si faig un vol confio que sigui fent una via maca i no fent el borinot…
El segon tram de ferros ja no és expo, però la corda no fa bon servei ni per a la progressió ni com a línia de vida. Totes dues instal·lacions fugen de l’eix de la canal; no se si per respecte a la vegetació, per fugir dels esbarzers (molt densos a tots dos punts) o perque és més maco.
Arribo dalt de la torrentada/canal (UMT 31T 405398/4604444) . He trigat 65 min., fent fotos, tornant a baixar i canviant de riba per fer-ne d’altres, i netejant una miqueta de vegetació (porto unes tisores de jardí, que després hem resultaran de certa utilitat).
La capçalera de l’itinerari queda a uns 50m d’una pista (marge dret). Resegint-la uns 15 min. (aprox.: vaig esmorzar i vaig estar fent fotos, l’horari és estimat a partir de les dades de les fotos) s’arriba al marge dret de la capçalera del torrent equipat 17-F. Malgrat la llum poc favorable tinc una bona vista de Sant salvador de les Espases. Un cop on la foto de sota agafo un trencall cinc metres enllà d’una petita olivera (senyals blancs a mig esborrar). Vaig entrar-li, directament, a la llera del torrent, i la vaig cagar: és un matollar molt dens, amb esbarzers i aritjols per donar i vendre. Cal anar resseguint una pista o camí en progressiu mal estat fins on us indico a la foto de sota (alguna fita i marques blanques, de visibilitat millorable).
Un cop a la llera del torrent hi trobo la pintada que es veu a la foto. Al mapa de petita escala de l’ICC és veu un camí que passa per aquest punt. En tot cas a mi, la broma, m´ha sortit per més de mitja hora i una quantitat apreciable d’esgarrapades a la pell.
La baixada no té massa història (de fet, em sembla que la pujada és menys “barranquera” que l’altra). Atès que porto el talabart posat aprofito per estalviar-me uns quant metres de rodons clavats fent un ràpel de 15m. (foto), però la resta es fa bé amb les cordes amb nusos instal·lades.
A títol de curiositat: a uns pocs metres del final trobo una mena de tirolina/pont tibetà en miniatura, que serveix per pujar-se sobre el bloc i baixar-ne cap a la dreta. Creuo el camí (suposo que el mateix que creua l’altre itinerari, uns centenars de metres enllà), i arribo al traçat ferroviari. He trigat 45 min. des de la capçalera de la primera instal·lació.
En comptes de baixar a la pista forestal tiro (direcció Monistrol) uns centenars de metres per la vora de la via (hi ha una conducció tapada amb plaques de ciment, es camina bé), fins el punt on he començat la pujada de la Bardisses Romàntiques (3 min.).
Arribo al cotxe (aparcament de l’Aeri del costat de la carretera) just 4 hores després de sortir. I s’ha acabat.
Un itinerari circular que permet trampejar una tarda o un matí, però no permet portar pardals: una mica expo, en punts concrets, si no es té una mica de solvència.
Fins la propera.
La panxa trepadora 