Hem anat a fer una via (Min i Cañete, 17-09-09) a la Gronsa Central (S): la via dels Aprenents (erròniament anomenada ‘La Via Més Fàcil del Mon’ en alguna guia dels Ports i oberta per un vell conegut, l’Ismi, a qui envio una salutació dels col·leguis de l’STAE).
En realitat arribem desprès d’un ‘renuncio’ a la cara est de la mateixa pedra, així que passem el coll entre la Gronsa i Lo Paller i anem a petar, després d’un seguit de feixetes, fins uns metres per sota de l’R2. Fàcil però inquietant.
Comencem la 3a tirada: grimpada de dificultat baixa, equipada (no posarem res nostre en tot l’itinerari), sense detalls destacats.
La 4a tirada inclou uns metres, de sortida de la R3, en que no està clar si la valoració de la dificultat de la guia es queda curta. Després d’uns metres a la dreta tornem recte amunt, amb tendència a l’esquerra, seguint una línia de bolts (els justos per al tarannà de la via).
La 5a surt recte amunt, interessant, i desprès d’un canvi cap a l’esquerra perd caràcter i arriba a una instal·lació de ràpel (vam fer reunió aquí i després un canvi cap a la canal amb vegetació i tarteram de l’esquerra).
La 6a surt de la canal amb vegetació de l’esquerra de la paret i s’enfila per uns metres de xemeneia, inicialment una mica més enllà de la vertical. Sembla dur, però una línia de 3 bolts molt seguits, a la placa de la esquerra, invita a estalviar-se el ramonage pedalant una miqueta.
Arribem dalt de la paret, lluny del cim.
Una línia de tres ràpels ens deixarà al coll amb la Gronsa Sud, des d’on una canal mena a la base de la paret i, en una estoneta, hem tornat al cotxe.
Una via al meu abast en un lloc atractiu i (un dijous qualsevol de setembre) tranquil, on els ocells et passan la ma per la cara i et fan veure la banalitat de tot plegat.
que mena fins el camí dels Estrets en uns 20 minuts.
La panxa trepadora 