Hem anat (Pep i Cañete, 14.11.2009) a probar un altre producte Masó: la via “Antònia Vilaseca Vilalta” de La Doble (La Plantació).
El dia semblava tapadet, fins que, amablement, Montserrat ha surat sobre els núvols.
Fem l’aproximació “llarga”: Camí de Sant Joan fins el Gorro i Canal dels Llorers avall fins La Doble. Es pot pujar pels Llorers, però només surt a compte si vas a fer més vies, i no era el cas: matinal avui també…
(ortofoto propietat de l’ICC)
Un cop al coll entre la punta sud de La Doble i la pedra 424A (vegeu la ressenya original) no acabem de veure cap peça als primers metres de paret. Ens havia comentat un company que allò era una rampa, però no és ben bé així: es poden fruïr uns metrets ben drets, sense excessos de grau, aixó sí (IV, segons em sembla).
Atesa la previsible “travessia del desert” sense protecció ens estalviem la baixada al peu de via (uns 6m) i un inici de via que sembla “a pèl”: Pep comença des del mateix collet, per posar una baga en un arbre. Com no podia ser d’una altra manera, un cop fet el flanqueig en Pep ensopega, gairebé amb el nas, amb un espit que no haviem vist (ens fem grans …), uns 3/4m a l’esquerra de l’arbre.
Uns metres més amunt (III+) trobem el segon espit, a l’alçada d’un petit llavi. La peça protegeix un parell de passos drets, que es solucionen bé per l’esquerra (IV/IV+).
La línia perd verticalitat i qualitat de roca (bona fins aquest punt). Des del collet ens surten uns 45m., la mateixa llargaria que la T1 original.
La proximitat de la Canal dels Llorers contagia la paret, que acull diversos matolls, sense arribar a ser una tirada ferèstega. La R1 està equipada amb dos espits.
La segona tirada comença moderadament dreta, bona presa, bolos grans. Sortint cap a la dreta i buscant el fil del’aresta Brucs arribo ràpidament a un espit, per terreny dreti compacte (IV) .
He dit dret i compacte? Bé, aixó era fa uns metres: es perd la dretura i començo a dubtar de la compacitat: la proximitat de matolls i arenisques anticipa la pedra xunga de prop del cim.
Despres de provar per l’esquerra (es veu …trepijat? Potser les cabres, no sé, no hi ha olivetes de cabra …) uns quants metres torno a la “línia Brucs” i m’enfilo pel mig de la fullaraca: un friend mitjanet en una bústia ronyosa i una baga a l’arrel d’una sabina: sóc a dalt.
La R2, a terra, amb 2 espits, hem permet un bon angle per les fotos: Pep fa la tirada i aprofita per estalviar-se els últims metres cutres pujant per la placa de la dreta (que jo no he gossat atesa la relativa precarietat dels ancoratges i la notòria distància a l’últim espit).
Pep arriba dalt i continúa fins el cim. No recordem si hi ha cap instal·lació de ràpel en aquest cim (vaig fer la ‘Tuareg’ fa temps, però no recordo res …). Una desgrimpada fina, però assequible, mena al collet entre aquesta i l’altra punta de La Doble.
Pujem i baixem, carenant un parell de pedres, fins arribar sobre el coll compartit amb la Processó dels Monjos.
Fa poc vaig baixar de la Logarítmica just fixant el ràpel al matoll de dalt del cim del fons de la foto de sota, i sospito que la instal·lació serà de la mateixa inquietant qualitat, però vaig errat: d’un arbret surt una baga ronyosa equipada amb … un mosquetó bo, amb la molla una mica encarcarada (anem pujant de nivell als rapels d’aquestes vies; qualsevol dia trobarem un ràpel ben equipat i ens semblarà un miratge …)
Uns metres més enllà del collet i tornem a ser al camí dels Llorers a Gorros. Una via útil per complementar un matí, amb bones vistes sobre la munió de gent que grimpa les vies de la vessant sud del Gorro i alguns metres de bonica grimpada a la part central dels seus escassos 80 metres.
La panxa trepadora 
