Hem anat a grimpar al Montcau (25.11.2013; Min i Cañete). Fa temps que rumiàvem d’anar a fer la Nautilus del Montgrós, una via oberta per Gustavo Màñez el 1994 (ressenya al web de l’AEC). La cosa ens temptava, però els 70 metres de la primera tirada ens feien mandra, atesa la probable necessitat de fer una reunió d’una sola peça (peça artesanal, en forma de bolt petitet i xapa d’alumini casolana) i la nostra nul·la intenció d’aconseguir una corda de 70m (portem un seixanta de 9mm)
Fem l’aproximació al Montgrós via camí de la Palomera-Canal Roja-senyals grocs i, un cop a peu de paret, trobem una filera de xapes, just a partir d’una llastra caiguda sobre la qual esmorzem. Anem a fer un cop d’ull a la primera de la Nautilus, i a la seva variant, però la roca no promet tant com la de la Tolku (decidirem que hem fet la Tolku -oberta pel company Màñez l’any 2003- hores més tard, després de estudiar ressenyes i comentaris), i fa fred per anar al racó de la canal; a més, només arribem a clixar una xapa, en un terreny si no lleig, fosc de líquens.
Esmorzats i disfressats, tirem amunt: una tirada protegida amb 11 bolts petitets, on cal anar amb mirant-se una mica la roca, amb certa verticalitat, encara que no particularment exigent (més enllà del fred, encara que la pedra no estigui especialment freda). Son 55m de tirada, que arriba fins una savina de tronc poderós després d’uns metres interessants.
De l’R estant no es veu per on dimoni passa la segona de la Nautilus. Ramon tira amunt, per terreny primer fàcil i després encara més fàcil, fins una taca de vegetació mitjaneta. No hem vist cap peça pel terra (es progressa gairebé caminant), i tiro jo: 60m fins el primer arbre en la direcció de la canal entre el Montgrós i l’Esfinx (caminant), seguits de 50m d’en Min caminant pel bosc i finalitzats amb 20m de flanqueig rigorosament fàcil (dels que fas amb bambes a qualsevol aproximació) al final dels quals en Min fa l’R3 al peu del mur del segon sector de la Nautilus (sí, l’acabes trobant, la via…).
Min tira amunt, sota un vent que passa canal a baix i que ens deixa glaçats. No sé si és la tirada per la qual val la pena anar-hi, però és la més bonica: bona roca, un quart ‘de tota la vida’, franc i protegit amb …6 o 7 peces?. La ressenya que portem marca 60m i 6 peces fins l’R4, però en Min fa 55m, arriba a una cornisa collonuda…. i passa vint minuts tractant de trobar la p… reunió. Finalment, col·locant 3 aliens en poc més d’un pam d’escletxa horitzontal, fa reunió… a tres pams d’una setena xapa que no havíem vist (l’aprofitem mitjançant una baga molt llarga) . Pujo a velocitat més aviat molt ràpida (estic glaçat, no porto més que una armilla de folre com a roba d’abric, i ni el meu abundant greix subcutani ha impedit que passi fred una bona estona) i, en contra del meu costum, sense agafar-me a cap baga; potser és un sistema per pujar net, no sé.
Min tira amunt… i ensopega l’R4, a pocs pams de l’slim bolt (com tots els de la via…). A mi no hem surten els números, hi ha una mica més de 60m de tirada. Per aprofitar l’R potser cal que el segon surti fins la primera peça de la tirada (o potser la corda es va encongir amb el fred, ves a saber…). En tot cas sembla completament desencertat que, a quatre metres d’un replà d’allò més convenient, s’allargui la cosa al límit de les cordes… per a res; en una via de tirades de 70m no calia apurar per després fer una de 40m.
S’arriba a l’R5 caminant. Dos metres enllà de la reunió la via s’enfila per tal de superar un mur baixet, però redreçat. Se suposa que és un 5é, però fa fred i volem plegar: un pas de pedal i uns metres de bona presa en una pujada en diagonal a la dreta.
Cim. Fa rasca, un bon Sol i força vent. Una encaixada, recollim cordes i ferralla, i cap al coll entre el Montgrós i la Roca Plana dels Llamps. Fem material… i s’ha acabat.
Fins la propera!!
La panxa trepadora 
