He anat a pujar les Agudes pels castellets (10.03.2012). Per motius misteriosos i, potser, inescrutables, no vaig fer aquesta excursió quan tocava: als 70’s, quan anava a l’esplai. Malauradament, el retorn mental a l’adolescència no m’ha fet rejovenir, però es una matinal bonica.
Venint de Viladrau es pot deixar el cotxe a l’espai d’aparcament anomenat ‘Àrea de les Ferreres’, entre els kilòmetres 27 i 26 de la BV-5114 (pujant de Viladrau és la GI-5201, fins el canvi de ‘demarcació’ -eufemisme de província- al Coll de Sesferreres). A l’altre costat de la carretera, just davant de l’accés, ja es veu l’inici d’un sender, amb marques vermelles. Aquestes marques menen fins el Coll de Castellets, on semblen canviar de color vers el magenta/lila , però només és fruit de la decoloració per efecte de la llum i les inclemències del temps.
Caminats uns 10-12 min. arribo al que sembla restes d’una pista, que a partir d’aquell mateix punt es va difuminant fins la categoria de sender, i va pujant fins el Pla de Lligamoltons (anomenat, també, Pla d’en Jep Xic, que és com més kumba, però no surt a la cartografia de l’ICC), a on arribo en 15 min.
Del Pla de Lligamoltons pujo directament al turó que es veu en primer terme (cota 1.412); el sender marcat va fent pel vessant de ponent, i es pot fer cim retrocedint uns metres just abans d’arribar al Coll de Sa-siureda (1.404 m); de dalt estant tens bona perspectiva sobre la resta de l’itinerari. Un cop al coll hi ha uns metres més grimpaires, que donen caràcter al sender, fins arribar al cim de la cota 1.517 dels Esglaons de Castellets. Del Pla de Lligamoltons fins aquí he trigat 35 min., tranquil·lament, fent fotos i anant amb compte amb el terra del camí: una mescla de sauló, fullaraca i glaç.
Camina que caminaràs, arribo al Coll de Castellets (1.550m), en 25 min. tranquils, amb grimpadetes i neu-glaç al sender en diversos punts: cal anar amb compte (son les 8:50, i ara arriba el primer cotxe al pàrking; paga la pena matinar, no hi ha ningú més fins on arriba la vista, i aixó no té preu).
Tenia intenció de pujar grimpant per la mateixa carena, però fa rasca, hi ha glaç al terra i vaig sol, així que començo a buscar alguna combinació grimpadeta-canal més a la dreta de l’eix de la carena.
Misteriosament, la combinació de marques de pintura, fites, diedres verglasats, pendents d’herba glaçats i certa dosi de prudència hem fan derivar cap a la dreta (com la resta del país, suposo), i acabo traient el nas a 30 metres del cim, i no a l’avantcim que culmina la carena dels Castellets. Calculo que si hagués pujat pel sender fins el coll de Sesagudes i hagués carenejat hauria trigat uns 40 min.
Cim. Soc dalt de les Agudes (1.705m), on trobo una persona: la grimpada-ensigalada m’ha privat del petit plaer de fruir el cim en solitud uns minuts, però a canvi aconsegueixo que hem facin una foto al cim (per cert, feia anys que no hi pujava, però no estava al cas que la instal·lació militar del Turó havia estat substituïda per un tinglat de telefonia mòbil; en la meva ingenuïtat pensava que s’havia netejat el cim).
La baixada no té història: baixo fins un collet (E453852.0/N4626693.0/H 1682m), enllaço, per camí marcat de vermell destenyit, amb el sender principal, que te algun tram interressant (pel glaç, bàsicament) fins el coll de Castellets, i arribo al cotxe en una hora i quart.
Fins la propera.
La panxa trepadora 