Un dimecres laborable. Anem a fer una via del company Joan Asín (Min, Jesús, José Luís i Cañete; 28.12.2011), al Serrat de La Pastereta: la Petit Four (ressenya original).
Esmorzem a peu de via, al Sol, com els llangardaixos. Min i jo anem a fer el itinerari original, via matoll+diedre. Jose Luís i Jesús faran la primera de la Pacho-Hidalgo (ressenya a escalatroncs ) i enllaçaran la Petit Four fent una travessia en diagonal cap a l’esquerra des de la seva R1.
Min ataca la primera: el seu atac inclou una escaramussa amb una sabina, que marca l’inici del diedre característic (característic en sentit estètic: la tirada és de placa, assequible, en paral·lel amb l’eix del diedre, lleugerament esbiaixada cap a la dreta). Aquí sota ja es veu que, si jo no pateixo, no pot ser massa difícil.
Quatre expansions, més un pont de roca, i som a l’R1.
La segona tirada comença enfilant-se a uns metres ‘adiedrats’, a tocar de la canal amb vegetació que puja recte amunt. En Min es curra uns metres de V+, però el 6a ni ens el plantegem: 4 passes d’artifo, amb peces força allunyades. El cert és que no es pateix: hi ha bona presa de mans, puc imaginar com fer el 6a, malgrat que resti fora del meu abast. Uns metres macos i ben oberts.
Recupero el pedal de l’últim pas, amb un cert ajut de la corda que ve de dalt. Fins l’R2 queden uns metres molt bonics, amb bona roca. En Min ha posat un alien groc: molt ben posat, en una escletxa que potser no està a l’alçada de les necessitats del moment … però és que l’últim bolt queda força lluny.
Els companys ens segueixen i proporcionen opcions a bones fotos. Arribats tots al cim un parell de ràpels ens porten a peu de via.
Hem quedat força satisfets i decidim tancar la barraca amb bon regust a la boca. Una via ben maca i un dinar amb els amics…¿què més es pot demanar?
Fins la propera.
La panxa trepadora 
