Hem anat (Juan Carlos i Cañete / Manel i Min; 08.des.2009 ) a fer la Festival Eròtic de Lo Peladet (Rúbies), una via a la qual jo havia fet un ‘renuncio’ cap allà el mes de maig. En aquell moment, com ara, no podia plantejar-me-la de primer (ni de broma!), però ara he pogut disfrutar-la i l’altra vegada no hauria estat així.
Gràcies al buga d’en Manel arribem a Rúbies sense patiments de pista de muntanya (podeu veure el mapa de l’ICC; també podeu consultar la ressenya original a ressenya.net ; la “meva” ressenya només és un relat gràfic de la meva ascensió).
Una estoneta (20′) de pujada intensa ens porten a peu de paret; millor dit: al peu d’un graó d’uns 30 metres, per sota del veritable peu de paret. És una tiradeta de 3r, evitable anant una mica més cap a ponent, però que forma part de la via.
Un cop a l’R1 comença realment la via: uns 4/5 metres de 5é (un parell d’espits), abans d’arribar al 6a: roca excel·lent, físicament exigent. Juan Carlos s’ho treballa amb elegància i fa el sis net; la seva ànima caritativa el fa deixar-me una baga, per si de cas (la faré servir, evidentment …).
Arriba al desplom, que supera per la dreta, protegint el pas amb un ball-nut mitjà abans de xapar un nou espit. El perdo una miqueta de vista, però després m’arriba el torn de veure per mi mateix la jugada. Passo el sis en A0 i recupero l’alè a l’espit de dalt: ara ve una placa atractiva, amb bona presa de ma, molt física (ço no es Montserrat, terreny en general més agraït amb el sobrepès).
La resta de la tirada és bonica, amb bona roca i progressivament menys exigent: m’agrada. Manel, entretant, s’ha currat el sis (pels comentaris em sembla que la jugada no ha sortit tan elegant com la de J.C.) i aprofito per retratar el moment.
Ramon arriba a l’R; ha fet la tirada discretament, sense fer soroll, no com d’altres …
Juan Carlos surt de l’R2 cap a l’esquerra, en direcció a un universal lluent que hi ha uns metres per sobre nostre. Un flanqueig ascendent d’uns 12/15 metres el porta al peu de l’esperó, on hi ha un altre universal (o una mena d’imitació de lost arrow, no sé …). El perdo de vista, però ràpidament arriba sota la R2: vol muntar-la d’una savina i un espit de via, sabem que l’R2 és força incòmoda, penjada i amb angles dolents per penjar-se. La cosa no acaba de sortir i J.C. fa la R2 al seu emplaçament original (un espit massa baix, un altre parell d’expansions i un espit de tirada un metre més amunt). Tenia una foto del maig, on es veu la tirada.
Ramon fa la tirada i munta reunió per sota nostre, on abans havia provat en J.C. Juan Carlos surt placa amunt, amb fluïdesa (i em deixa un pedal, per companyonia). Es curra el sis i encara té piles per intentar afegir-hi una peça: hi ha uns metres de ‘travessia del desert’ fins el proper espit i pensa que hem caldrà per fer aquests metres sense complicar-me la vida.
Es fa estrany aquest ‘alargue’ en una via en altres trams generosa amb l’equipació. Finalment hem deixa un pedal a la punta d’una anella gran, així que em desentenc del 6a i faig fotos als companys de baix (Juan Carlos, eres mi héroe!).
La resta de la tirada es deixa fer, es bonica, surt lleument cap a la dreta i vas guanyant paisatge alhora que vas perdent verticalitat; ara que començava a anar bé …(-mentida pietosa-). Juan Carlos s’ho mira de dalt estant, amb un mig somriure, acceptant amb discreció els meus esbufecs i la meva sorprenentment baixa velocitat de progressió
(al mig de la placa passa cap avall un bitxo, currant-se en solo integral un 5a; enveja pura).
Cim. Només esperar un instant als companys i ja hi som tots: he saldat, amb moderada dignitat, un compte pendent. I, a més, m’ho he passat bé: gràcies per portar-me a escalar, companys!. Recollida de trastos i una estoneta GR avall: la tàpia sembla diferent després de fer la Festival Eròtic (bàsicament perque el cim de la foto és la Roca de Migjorn …).
Material: 12 exprés, aliens mitjanets (taronja), savineres llargues, pedals i ball-nuts (2 al 4).
La panxa trepadora 