He anat a fer una caminada pel Puigsacalm (25.02.2012). Per tal d’allargar una mica l’excursió i de fruir d’una estoneta de solitud he anat fent una volta, pujant el Pic de l’Àliga i anant a cercar més tard el camí ‘normal’ de la collada de Sant Bertomeu. He arrodonit l’itinerari baixant pels Clivillers i per la carena dels Tossells al coll de Bracons.
Surt una caminada d’unes 5 hores reals, amb total tranquil·litat i fent fotos (esmorzar apart). Del desnivell acumulat no tinc ni idea, però es surt dels 1.050m i s’arriba als 1.514m (amb sifonades mínimes, que suposo deixen la cosa al voltant dels 750m)
El punt d’inici és el creuament de la carretera BV-5224 (de Torelló al Coll de Bracons) amb una pista senyalitzada com “La Baulella”, entre els pk. 23 i 24, al fons d’una marcada corba a la dreta. I ha espai per deixar el cotxe cent metres més enllà.
El mapa d’aquí sota és un muntatge a partir de baixades del lloc d’internet de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Començo pujant “la” pista (atenció: hi ha una munió de ‘pistes’: és una explotació forestal, i tota la contrada està trinxada de ramals de pista per raó dels treballs de tala). Guanyo alçada en direcció, aproximadament, cap el NE; en un momento dado, si encertes el ramal bó (jo he fallat dos cops…), i t’hi fixes, als pocs metres de l’inici d’un tram que flanqueja clarament cap a llevant trobes un sender, amb marques blaves. Aquest sender mena fins el coll dels Arços ( no consta aquesta toponímia al plànol de l’ICC; és el nom que es dona al collet a la guia Excursions escollides pel pre-Pirineu, d’Antoni Cabré / Edicions Cossetània); jo he trigat 12m des de la primera marca blava fins el coll.
El camí és ben traçat, amb fullaraca fins el turmell que, sovint, et fa ensopegar amb obstacles diversos. Passat el coll el camí baixa, molt poc, fins una font (no he esbrinat el nom, potser és una capçalera del torrent de la Baulella), i continua mig planer, fins un collet. Vaig trobant, a ma esquerra, tanques de filferro electrificat, i aviat arribo a un tancat que te al costat un senyal de fusta: ‘Puigsacalm’. Tiro per aquest camí i, a pocs metres, ensopego amb un senyal del PR-C 47, que connecta dos punts del meu itinerari: el Pic de l’Àliga i el Puig Tossell. Uns minuts més, i soc dalt de l’Àliga (indicat com a ‘Puig de les Àguiles’ en un cartell de fusta, més bonic que els ‘oficials’; suposo que ja només queda una àliga).
He trigat 1.15h des del cotxe, incloses petites ensigalades a la pista forestal. Les vistes son bones: el Pirineu, des del Canigó fins la Tossa d’Alp i el vessant sud de la Serra del Cadí; de fet, hi ha vista, tèrbola, del Pedraforca.
Uns minuts al cim, un mos, i cap avall, fins la tanca al costat del cartell de fusta ‘Puigsacalm’. El sender, gairebé horitzontal, va molt per sobre del camí de pujada de fa una estona. En 50m hauré passat pel colls de Joan, Foradada i Gallina, i arribo a la collada de Sant Bartomeu (no indicada al mapa original de l’ICC, però sí al coll mateix, ). Seguint el sender, progressivament ample, arribo a la Font Tornadissa en poc més de 25m. Pel camí he trobat algun torrent glaçat, però ara començo a trobar clapetes de neu, inicialment a l’obaga i més amunt al Sol.
Tiro amunt, cap a la carena, ben visible, que no es cap carena afilada, si no part dels Rasos de Menter. Poc menys de 10m i sóc al multi-cartell indicador de la foto de sota.
La neu, en quantitats petites, però que fa bonic, sovinteja als punts més obacs de la carena. Una mica més enllà arribo al Ras de Civaderes, on una porta-tanca de fusta em permet continuar cap el cim del Puigsacalm, que ja s’albira entre els arbres. Una clapa de neu-glaç, d’uns 50 metres d’ample, demana una mica d’atenció, però als 25m de passar pel multi-indicador, i després d’allargar-me al Puigsacalm Xic per fer la foto reglamentària, sóc al cim.
El cim, més aviat ple de gent (normal, son més de 3/4 d’onze), encara s’omple més quan arriba una llopada de korrikolaris, d’aquests que pugen i baixen trotant per la muntanya amb calces de colors. Faig el meu entrepà i la meva birra passejant la vista fins el Puig de l’Àliga, que es veu més llunyà del que és. Uns minuts més, unes fotos als voltors (suposo que s’han menjat fa temps les carcasses de les àligues…), i enfilo carena avall, pel Puigsacalm Xic, cap el fil dels Clivillers (bé, un fil ample com tres camps de futbol pel costat de llevant); segueixo fins el Puig de les Civaderes, a on arribo en 25m des del cim del Puigsacalm. A ma dreta van quedant clapes de neu, anecdòtiques, però ben glaçades.
Tinc a tocar de la mà, passat un sifó mínim, el Tossell Gros. En 15m sóc al cim: foto amb senyera i betlem curiós, fet amb peces de coberteria. La guia del company Antoni Cabré indica una baixada que ‘no és un itinerari difícil, però té mala petja’ fins la collada de Sant Bertomeu. Efectivament: té mala petja. Uns metres de pendent de 30º coberts de fullaraca relliscosa em porten al fil de la carena SW del Tossell, des d’on no trobaré manera d’enfilar cap el coll de Sant Bartomeu, però sí una desgrimpada que ressegueix la carena Tossal Gros-Tossal Xic. Sospito que aquesta carena es pot posar molt interessant en condicions de pluja o neu. Trobo una parella que em demana si van bé per anar al Puigsacalm; ell, amb una ampolla de vi -negre- oberta a la mà, m’ofereix un glop, amablement, mentre grimpa amb l’altra. Agraeixo l’oferta, que no aprofito, i els suggereixo que vagin amb compte quan arribin als pendents de fullaraca.
Poc a poc, el camí de descens es va tornant més amable i, després d’1h i 55m de sortir del cim del Puigsacalm, arribo a la carretera, al mateix coll de Bracons. Un quart d’hora més avall passo pel costat del refugi de Bracons (actualment fora de servei, segons el lloc web de la FEEC; hi ha obres a la part del darrera).
Vuit minuts més tard (són les 13.10) arribo al cotxe. Una caminada a l’abast de tothom, a excepció del descens del Tossell Gros, que pot complicar el matí a algú poc avesat, i que es pot evitar senzillament tornant enrere fins la Font Tornadissa: el paisatge és bonic, i desfer el camí no és cap sacrifici terrible.
I s’ha acabat
Fins la propera.
La panxa trepadora 