El dia de Reis hem anat a fer un tomb per la serra de l’Obac (Marta, Juli, Min, Pep i Cañete, 06.01.2012), per tal d’anar fent gana i fer un dinar com il faut al restaurant La Botigueta, de Terrassa.
L’excusa del dinar ens ha proporcionat una bonica excursió: hem pujat la Roca Salvatge.
Sortim de la Casa Nova de l’Obac, del costat mateix del restaurant on volíem fer el dinar originalment (avui, dia de Reis, tancat). L’ocell del requadre és una mica pidolaire, però bonic i valent.
Uns minutets i arribem a la Casa Vella de l’Obac. Una mica mes enllà, el Pou de Glaç, des d’on anirem directamet a ensigalar-nos pel procediment de tirar pista avall fins el Collet dels Pals. Retornats al Pou, el camí surt per uns graons, cap amunt, per anar passant per sota de les parets de ponent dels Alts de la Pepa.
Comencem a tenir pespectiva sobre el tram següent de l’excursió: el camí va fent els Bacs de la Portella, molt per sota del Castellsapera, per anar a remuntar fins el collet que uneix la Roca Salvatge (aquí sota, els seu contrafort SW) a la carena del Collet Estret, a l’esquerra en aquesta foto.
Fem un mos a la Font de la Portella.
El camí ens proporciona bones perspectives sobre la cara est de la Roca Salvatge, i sobre el Paller de Tot l’Any.
Vista del Castellsapera des d’el avantcim de la Roca Salvatge. Mes tard hi passarem, fent camí cap el restaurant, pel camí del Collet Estret.
El pas clau de la via: un graó de metre i mig equipat amb cinta de persiana ens apropa al cim.
L’equip expedicionari al cim de la Roca Salvatge. Com que ja es veu que sifona massa per anar a Sant Jeroni, tirem avall i , flanquejant per un bon camí fins el Collet Gran, ens allrguem fins el Paller de Tot l’Any.
El Paller. Donarem la volta a la base de la pedra en el sentit de les agulles del rellotge. Avui no toca provar la grimpada, però hi tornarem, un dia d’aquests …
Remuntant cap a la Carena del Collet Estret tenim una triple vista: Montserrat, el Paller i la Roca Salvatge.
Ràpidament passem el camí del Collet Estret, voregem el cim del Turó de la Carlina, passem el Turó del l’Àliga i arribem al Turó de la Mamella, on no hi ha de pitrera, però sí una torre de vigilància dels homenets de verd.
Si us hi fixeu, allà abaix, a l’esquerra, es veu la Casa Nova de l’Obac. Mitja horeta més i tirarem avall, fins al restaurant .
Aquesta excursió, excusa per fer gana i anar a dinar amb els amics, la podeu liquidar en 3,45h, si no teniu pressa i no allargueu massa les parades.
Fins la propera.
La panxa trepadora 