A la Tossa d’Alp per Roca-sança

Hem anat (Jesús i Cañete, 25.08.2010) a fer un recorregut circular al racó que queda a ma dreta de la boca sud del túnel del Cadí: de l’Hospitalet de Roca-sança a la Tossa d’Alp i baixada per la collada de Comafloriu i el refugi de Rebost. El desnivell entre el punt de sortida i la Tossa és de 1.270m, als quals caldria afegir-hi un grapadet més (uns 300m, aprox.) a compte de algunes sifonades no massa feixugues. Ens ha quedat un recorregut força interessant, que es deixa fer i que no perd pistonada fins arribar al mirador dels Orris, on comença un tram final de pista, una mica anticlimàtic,  fins retrobar el vehicle.

Les ortofotos i el mapa del final els he aconseguit al lloc d’internet de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)

El dia de finals d’agost que hem escollit es lleva sense núvols i amb temperatura força agradable. Arribats a Roca-sança (E 407127.8, N 4683726.7 (ED50 UTM 31N)), per pista al fons de la primera corba després del pk.6 de la carretera BV-4024 (de Bagà al coll de Pal), deixem el cotxe just al trencall entre l’accés als dos edificis principals i una pista que surt cap al S-SE, en lleugera pujada (per on acabarem arribant al final de la sortida).

Remuntem (8:23) uns 80-90 metres per l’eix de la vall del torrent de la Miquela (N) i, a fregar d’una petita gossera, creuem el torrent cap a llevant, tot seguint uns senyals grocs ben visibles. Guanyem uns metres per camí en relatiu bon estat i flanquegem uns minuts a mig pendent del marge dret de la vall del riu de l’Hospitalet, fins arribar a les ruïnes d’una construcció de pedra. Trobem un indicador que ens proporciona una informació d’utilitat relativa: som al camí ral de Bagà a la Cerdanya i trobarem el coll de Jou a 2.5km(!) i la Tossa d’Alp a 5.6km (!)

Abandonem el camí transversal i, seguint les marques grogues, enfilem els pendents sota les parets del Claper, per tal d’anar escurçant els kilòmetres del cartell. El camí, molt ben traçat, fa treure el nas, poc a poc, al Pedraforca (8:53). Amb bona llum i bona temperatura aviat comencem a caminar a l’ombra del bosc i de les parets.

Després d’una estona (9:28) de camí agradable i raonable arribem al lloc del Roc de les Creuetes, amb creus i fletxes gravades, al peu de la paret W de la Roca Sança; una pintada de bones proporcions ens indica que som a 1.635m d’alçada.

Anem guanyant alçada pel camí ral, que es revela com a excepcionalment ben traçat, amable, bonic, i amb bones vistes: al fons, Montserrat (10:13).

El camí acabarà sortint del sistema de canals i, obrint-se pas entre petites pedreres, graons de pedra i taques d’arbrat, arribarà al collet de Deogràcies, una petita bretxa que anuncia la proximitat del coll de Jou, on esmorzarem (10:24).

El camí ral baixa cap a Urús, a la Cerdanya, i nosaltres agafem el GR 150-1, direcció E (cap a la Tossa, 11:10). Pujada raonable entre bosc poc dens, que ens fa guanyar alçada i perspectiva sobre el nostre itinerari.

En algun moment, al tram de carena corresponent als pendents superiors de l’anomenada Roca del Llamp (que no soc capaç d’identificar, ni ara ni a la baixada per l’altre costat de la vall …) ens proporciona bona visió de la baixada entre la collada de Comafloriu i el mirador dels Orris (11:24).

Una mica més amunt haurem d’allunyar-nos de la carena i caure cap a la vessant N, però el paisatge és força interessant: els Rasos de Peguera, el Pedraforca, el Penyes Altes del Moixeró, l’extrem de llevant de la Serra del Cadí, …(sí, també es veu la Cerdanya, però aquesta és una “excursió Berguedà”, i no poso fotos de altre costat) (11:43).

Estalviant-nos la pujada fins el cim del Puig de la Canal Freda fem GR fins arribar a la vista del cim de la Tossa, on fins i tot ja veiem el xiringuito anomenat, pomposament, Niu d’Àliga. En tot aquest tram, i en part de la resta, coincidirem amb un trio de motxilla lleugera i pantalons curts que fan una cosa que se’n diu Caralls Volant o Cavalls del Vent, o una cosa així. No porten càmera visible, van a ràfegues (sortida espitosa+aturada als pocs segons) i semblen molt cofois d’anar trobant taques de colors a les pedres cada pocs metres. Suposo que t’estalvies el pes del mapa i el desgast visual i neuronal de fer-lo servir, si més no, per identificar el territori que tens a la vista i els llocs que trepitges (11:51).

Cim. Afortunadament algun condicionant tècnic va fer posar les antenes uns metres enllà del cim i ens deixen espai per fer la foto, malgrat l’angle de la llum ens fa incloure la ferralla a la foto (12:40).

Uns minuts (poquets) al cim, i tirem avall, reprenent el GR pels Rasos de Comabella fins a la colladeta del mateix nom. Una petita remuntada ens posa dalt del Cap del Serrat Gran, resseguint el camí, atesa la probable hòstia que podem obtenir sin provem de flanquejar-la pel seu vessant de ponent (13:35).

En algun moment el GR continua cap a llevant i nosaltres anem, acompanyats per les inevitables taques de pintura groga, cap avall (S-SW), a la collada de Comafloriu, on farem una paradeta per fer un mos a una peça de fruita i per fer fotos a la vessant sud del conjunt de canal i carenes que portem tot el matí caminant (13:58).

Panoràmica des del Penyes Altes de Moixeró fins al Cap del Serrat Gran


Després d’una baixada sense problemes per un bon camí (la que es veu unes fotos més amunt, en diagonal per sota de l’Amorridor de Cabanes), que es fa més llarga del que semblava, arribarem a una pista per a vehicles, a l’alçada d’unes pastures, sota els Rocs de Canells. Els senyals grocs, per moments més sofisticats, porten cap a l’esquerra, però nosaltres anirem cap a l’altra banda, fins arribar, en pocs minuts, al mirador dels Orris (15:05), on dinarem i prendrem l’ombra una estoneta.

Sortim del mirador i, pista avall, anirem trobant arbres talats i maquinària forestal, així com diverses pistes de treball que potser servirien per escurçar el camí de baixada, però que no agafem per si les ensigalades . Poc a poc anem guanyant noves perspectives sobre el conjunt de pedres i canals de l’altre costat de la vall (Coll de Jou, Roca Sança, Roca del Llamp, …(15:53)).

Jesús em diu (És La Paraula de Jesús!!) que la fal·lera eco-urbanita ha determinat que no es permeti escalar o no es permeti obrir noves vies. Una pena, hi ha un grapat de trams de paret que tindrien una aproximació més o menys dura, però que alguna cosa maca en bon calcari podria sortir, com aquí sota (16:57).

Baixant pista retrobem les taques grogues, que ens fan arribar a pocs metres del refugi de Rebost. No ens hi apropem i continuem pista avall. Només podrem retallar un revolt de la pista, que se’ns fa un xic prescindible (no per ella mateixa, sinó pel fet de no trobar una alternativa més atractiva; si més no, no ensopeguem cap destraler traient fum i deixant núvols de pols …). Cap a un quart de sis de la tarda arribem a l’Hospitalet: una excursió maca, recomanable, resolta en unes 8 hores reals de marxa (17:12).

Fins la propera!