Fa moooolt temps (en algun moment dels vuitanta…) havia anat a fer un itinerari d’esquí per la ribera de Concròs, lloc aleshores oblidat (o, si més no, poc freqüentat). El record s’ha desdibuixat, només la imatge d’algun company, el vent, i d’un cel molt tapat, a més d’una neu primavera bona i un bosc més aviat dens a la part de baix. No vam fer cap cim, però va ser una bona sortida.
Recordant la solitud del circ de Concròs, amb el record revifat per una recent excursió a la zona, la tornada (28.06.2014) ha coincidit (malauradament…) amb una cursa de muntanya, d’aquestes que ara sovintegen. Afortunadament no he coincidit amb els participants fins a vint minuts abans d’arribar al cotxe, malgrat he trobat tota la pujada des de la Pedregosa fins el Pla dels Estanys marcada amb cintes de franges vermelles… la pujada ha perdut força màgia, a més d’incorporar la tensió de qui se sent a punt d’esser atropellat per una turba de neokorrikolaris amb bambes de colors.
Es surt de la Pedregosa, un racó on la pista Setcases-Espinavell travessa (1595m), en pocs metres, els torrents de la Llosa, de Concròs i de la Baga de Ventallola. Un senderó (avui marcat per a la cursa, però evident) remunta la Baga de Ventallola, pel marge dret del torrent (NE). Pujada de poc més d’un centenar de metres fins un punt on el corriol tomba amunt i a l’esquerra , per guanyar un ample llom i una mena de llera seca que va pujant sense complicacions ni sorpreses (fites) fins l’ampla pradera del Pla de Concròs (1830m). Pujada suau pel mig de la clariana, ja amb vistes llunyanes sobre la vall del Ter (S) i més properes cap el Puig de la Llosa (N). Un nou tram de bosc i el senderó arriba al Pla dels Esqueixats (1915m), abans d’enfilar-se pel marge esquerre del torrent de Concròs, entre una tartera de blocs mitjanets (estribacions inferiors dels lloms de Cambra Fosca) i la riba esquerra del torrent (fites).
El sender es separa del torrent per aprofitar una zona oberta al bosc, una mena de canal-pradera on semblaria que hi ha restes de parets seques i d’un camí més treballat, però molt de temps abandonat. Tornada a tocar del torrent a la zona denominada al mapa ‘Estret dels Estanys’. El corriol perd definició per moments, però la ruta general és evident (avui hi ha un seguit de marques de la cursa, que no sembla hagin escollit el traçat més còmode): el marge esquerre del torrent, amb trams de camí més o menys evidents.
Una estoneta més amunt (2200m) hi ha una sorgència. En aquest punt cal pujar, directament, per la llera seca del torrent de l’esquerra (N); uns metres amunt es fa evident que som a punt d’arribar a l’indret que jo recordava com a ‘Clots de Concròs’ i que, a la cartografia de l’ICGC, s’anomena Pla dels Estanys.
Ja hem arribat al Concròs: un petit circ glacial, amb els cims de Roques Blanques i de Roca Colom com a fites destacades d’un cercle de carena d’uns 270 graus, encara amb clapes de neu a les seves canals. A la meva visita anterior no vaig veure els estanys, i avui tampoc; potser s’han cegat de sediments, o només hi son quan la neu acumulada fa una represa temporal, com a altres indrets del Pirineu…
És un lloc molt agradable, momentàniament solitari (després, de dalt estant, veuré un més aviat reduït degoteig de participants a la cursa), i amb unes perspectives que donen una aparença de gran desnivell on no hi ha més de 250m fins la carena. Recordava haver llegit que algú pujava pels pendents que menen a la collada entre la Roca Colom i el llom del Serrat de Ventallola (unes canals i tarteres no particularment atractives, de baix estant). La pujada normal amb esquís coincideix amb la que avui s’ha marcat per a la cursa: primer per la coma i la pala (W-NW) entre els vessants de llevant de Roques Blanques i el llom que tanca l’extrem de ponent del circ, i més amunt pel final del llom mateix (era la meva opció fins que he ensopegat amb la cursa…).
Penso que he trobat la línia de pujada (i de baixada) d’estiu més elegant: una canal, amb un parell de taques de neu, a ponent de les darreres tarteres, canals i contraforts del Roca Colom. Còmodament, sense més molèsties que el fort vent que avui castiga la zona (un garbí fresc, deu anar pels 50 km/h…; obliga a posar-se una mica de roba… però ajuda a la pujada), es surt dalt de la carena pocs metres enllà (E) de la Portella del Callau (atenció a la denominació errònia si feu servir la Base topogràfica 1:25000 de l’ICGC: duplica el nom una mica més cap a ponent, a la Portella de Concròs).
Uns minutets (avui ben airejats) més per fer els poc més de 50m de desnivell fins el cim (2506m) : vista 3-60 (tèrbola, malgrat el vent): Serra del Catllar, Ulldeter, Canigó, Costabona, valls de Mantet, Tres Estreles, Canigó, Tretzevents, Costabona…; al sud, mala visibilitat: Serra Cavallera, Milany…
Fa massa vent per esmorzar, malgrat el mur de pedra seca que corona el cim. Pensava fer una circular anant fins el coll de Pal i baixant per la Balmeta i el sender de la Baga de Carboners, però el vent es fa més que molest, fa mandra carenejar … i torno a baixar per on he pujat, en companyia d’una parella que hem coincidit al cim.
No és una mala opció, i aconsegueixo arribar al cotxe una mica més d’hora del que pensava, malgrat el petit peatge de compartir els darrers centenars de metres amb els participants al recorregut “curt” de la cursa.
En conjunt (tant si es fa la circular Concròs-Balmeta) com si es puja i baixa pel Concròs (hi ha tres línies evidents de pujada i/o baixada a la carena fronterera), una excursió particularment recomanable (malgrat s’ha de comprovar el calendari de curses per tal de no coincidir-hi… quina punteria, carallo).
Fins la propera!
Dades d’utilitat
Temps: [2h del cotxe al circ de Concròs] + [30min de baix del circ al cim]+[1h30min]: 4hores (rigorosament tranquil·les)
Desnivell: 900m
Opció ‘circular’:
La panxa trepadora 